Diferents elaboradors i professionals del sector vitivinícola es van reunir el passat 8 de novembre a Vilafranca del Penedès en una jornada formativa organitzada per l’Institut Català del Suro i Innovi on es va posar en valor el tapament amb taps de suro dels vins i escumosos.

Albert Hereu, director de l’Institut Català del Suro i membre de la Junta Directiva d’Innovi, va destacar diferents aspectes beneficiosos del tapament amb taps de suro, com per exemple el control en l’estabilitat del producte durant el transport i distribució i el fet que els taps ajuden a la traçabilitat del vi i a determinar la seva autenticitat.

Els cellers que utilitzen taps de suro per tancar els seus vins i espumosos poden reduir el balanç de CO2 de les ampolles entre un 18% i 40%

D’altra banda, els taps de suro representen també un valuós actiu a nivell socioambiental ja que permeten als cellers que utilitzen taps de suro reduir el balanç de CO2 de les ampolles d’entre un 18 i un 40% i poden tenir diferents usos en el seu cicle de vida. Així, els taps de suro es poden reciclar per a diferents usos, també serveixen per obtenir biogàs o per transformar-se en substrat a la vinya i, fins i tot, es poden utilitzar com a medi granular per depurar les aigües residuals dels processos productius dels cellers.

100% natural, 100% reutilitzable i 100% reciclable

El suro és un material natural que reté més CO2 del que emet i la seva extracció no causa cap impacte negatiu, a més, no requereix la tala de l’arbre. De fet, després de la pela del suro l’activitat biològica de l’alzina surera augmenta i la seva captació de CO2 es multiplica entre 3 i 5 vegades. Això converteix l’alzina surerar en un embornal de CO2, una font de biodiversitat i una barrera contra el foc, entre d’altres.

Una de les dades més interessants que es van comentar a la jornada és el fet que, segons un estudi publicat per Wine Economics al 2016, el consumidor compraria abans, i estaria disposat a pagar més, per una ampolla tapada amb suro natural que per la mateixa ampolla tapada amb tap sintètic o rosca.

El consumidor també associa el tap de suro a un procés tradicional i a un cert ritual, sobretot en el cas de l’obertura d’ampolles de cava, i genera un imaginari molt positiu vinculat a producte de major qualitat.

Catalunya és un dels pocs països del món on hi conviu el territori vitivinícola i el territori surer

Hereu també va posar èmfasi en el fet que Catalunya és un dels pocs països del món on hi conviu el territori vitivinícola i el territori surer i les grans oportunitats que això representa. Des d’aquest punt de vista, va destacar el repte compartit entre els agents dels dos sectors per tal de vehicular i donar a conèixer aquesta riquesa en productes enoturístics i surers on el consumidor final pugui conèixer de primera mà tant el procés d’elaboració del vi o escumós, com el procés experiencial de la pela del suro, per exemple.

En la Jornada, Anna Oliveras, responsable de Química Analítica de l’Institut Català del Suro va analitzar els diferents tipus de tapaments i les seves característiques atenent també als criteris de control de qualitat, d’emmagatzematge i transport.

Pel que fa a l’aspecte pràctic, els assistents van recollir de la mà de Jordi Roselló, responsable de Qualitat de Grup Oller, un conjunt de bones pràctiques en el procés de l’embotellament i Magda Anton, directora de Qualitat de Recaredo va exposar un cas d’èxit de com influència el tapament en l’elaboració del cava.

Aquí pots accedir a les presentacions d’Albert Hereu i Anna Oliveras.

Presentació d’Albert Hereu:

Presentació d’Anna Oliveras: