Cerca
Tanca aquest quadre de cerca.

Recomanacions fitosanitàries per la campanya de lleva del suro

La Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya ha emès un document amb un seguit de recomanacions fitosanitàries en relació a la campanya de lleva del suro 2023 que podeu llegir a continuació.

Introducció

L’escaldat del suro és una malaltia que provoca necrosis als teixits regeneradors del suro, originant la formació de xancres a l’escorça després de la pela, en ocasions amb exsudacions de color marró fosc.

Les àrees necrosades són incapaces de regenerar el suro i, a més, poden actuar com a punt d’entrada d’altres patògens que poden acabar provocant la mort dels arbres.

Els arbres afectats per l’escaldat del suro pateixen decoloració i esgrogueïment de les fulles. Aquesta malaltia s’atribueix a l’acció del fong Diplodia corticola.

A banda de produir l’assecada de branques i, en ocasions, la mort dels arbres, l’escaldat afecta molt greument la producció de suro de qualitat i afavoreix l’entrada de fongs de podridura de la fusta que, a llarg termini, ocasionen la pèrdua de l’arbre.

La humitat ambiental desprès de la pela sembla ser un factor clau en la infecció dels suros i determinats insectes perforadors poden transportar espores del fong.

Antecedents

Els danys produïts per aquesta malaltia a les suredes catalanes es coneixen des de 1920 (Sant Celoni) i va anar augmentant la seva importància a tota la Serra Litoral i a la zona del Montseny-Guilleries. Més tard, les afectacions més virulentes es van produir els anys 1985- 86, en què hi va haver una sequera extrema i pluges irregulars.

Davant la creixent preocupació dels propietaris per aquesta malaltia, l’any 1987 es va signar un conveni entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona per a estudiar l’etiologia d’aquesta malaltia i els possibles mètodes de control. Es va atribuir la malaltia a l’acció de Diplodia corticola, es van fer diferents assaigs per a trobar un fungicida preventiu eficaç i es va divulgar la seva adequada aplicació. Davant la supressió de la substància seleccionada del Registro de Productos Fitosanitarios, entre 2002 i 2005 el Departament, el CPF i l’IRTA van fer assajos per trobar un fungicida alternatiu.

Estudis recents 

Aquest nou fungicida també va deixar d’estar autoritzat el 2020 i, per aquesta raó, ja des de 2018 el Departament està treballant en col·laboració amb el CTFC i la UdL i amb les associacions de propietaris forestals en conèixer millor el problema i trobar una solució.

Tot i que encara no s’ha trobat un tractament alternatiu, els estudis realitzats aquests cinc darrers anys estan permetent conèixer millor aquesta malaltia. Entre les principals conclusions cal destacar les següents:

– El fong té una gran variabilitat genètica i també de virulència i hi ha indicis que pugui ser endòfit (sempre present dins dels arbres esdevenint patogen només en determinades circumstàncies).

– Les humitats relatives elevades fins a un mes després de la pela estan relacionades amb l’aparició i propagació de la malaltia, tot i que no està clar que l’esporulació a l’estiu sigui el principal factor de propagació de la malaltia.

– S’han detectat espores del fong en l’insecte perforador Platypus cylindrus. El número d’insectes en vol es troba relacionat amb la temperatura i la humitat de l’aire.

– Tot i que s’han fet assaigs amb molts productes (fitosanitaris químics, biològics, possibles antagonistes, fitohormones,…) tant a laboratori, com a planter i a bosc, encara no s’ha identificat cap producte que sigui efectiu.

– Cal conèixer millor la malaltia per trobar eines específiques o millorar la gestió per disminuir els riscos.

Cal tenir present l’Ordre d’11 de maig de 19881, sobre la regulació de l’obtenció del suro i del pelagrí i de la millora de les suredes.

Recomanacions 

– No es pot recomanar la utilització de cap producte per evitar l’escaldat atès que no s’ha demostrat la seva eficàcia i que alguns no estan autoritzats.

– A més de l’obligatorietat de tallar els matolls en un radi d’un metre al voltant dels arbres que s’hagin de pelar, convé ampliar aquest radi a dos metres i fer prèviament una estassada selectiva del 50% del matollar a les parcel·les on s’hagi de fer la pela per a permetre una bona circulació de l’aire, evitar una humitat excessiva i reduir la competència per l’aigua.

– En cas de preveure humitats ambientals elevades amb posterioritat a la pela es recomana no llevar el suro. Ateses les previsions meteorològiques generals per aquest estiu, enguany no es preveuen riscos elevats d’aparició de focus d’escaldat per aquesta raó.

– Atesa l’actual situació de sequera perllongada, es fa especialment necessari aquesta campanya de 2023 que s’hagi d’estar atent a la vitalitat dels arbres abans d’iniciar la lleva del suro. Davant símptomes de debilitat en un peu, convé plantejar-se evitar la seva pela.

– Deixant de banda l’escaldat, es recomana seguir les pràctiques silvícoles tradicionals, evitant pelar en cas de sequera severa o defoliació elevada per precaució davant possibles riscos (incendi, sequera extraordinària…).

Atenció al Pla Alfa

Cal seguir les indicacions del Pla Alfa, el procediment operatiu establert pel Cos d’Agents Rurals de vigilància, prevenció i control d’activitats de risc, davant les situacions de perill d’incendi forestal que es puguin produir.

– Quan s’arriba al nivell 3, es restringeixen els aprofitaments forestals, inclòs el suro, i els accessos a bosc, per la qual cosa no es pot arribar a la zona de lleva.

– En nivells inferiors del pla, el que es restringeix en horaris concrets són els treballs forestals que generen restes. En aquest cas, la pela del suro no s’hi veu afectada perquè no genera restes.

 

1 Modificada per les Ordres del 7.03.1991 i de 19.04.1999

caCatalan