Aquesta analítica va dirigida a cellers que vulguin tenir més informació sobre l’efecte del tapament en el seu producte final i a empreses sureres que vulguin caracteritzar els seus taps en funció de la permeabilitat a l’oxigen.

Una de les principals causes de l’empitjorament en la qualitat del vi durant l’envelliment en ampolla és el fenomen oxidatiu. Les oportunitats per a l’exposició a l’oxigen inclouen la recollida d’oxigen durant la transferència a la línia, la quantitat d’aquest en el moment de l’embotellament i l’ingrés d’oxigen a través del tancament durant l’emmagatzematge posterior a l’embotellat. En aquest últim cas, les taxes de transmissió d’oxigen (OTR) dels tancaments de vins poden variar depenent del tipus de tancament i influeixen fortament en l’evolució dels vins durant l’embotellament de l’envelliment.

Els taps de suro han estat l’elecció tradicional per a l’embotellat en vi a causa de les seves propietats físiques i mecàniques. Les dades publicades relacionades amb les taxes de transmissió d’oxigen mostren diferències entre els taps de suro naturals i els tancaments alternatius. En general, els vins segellats amb tancaments alternatius, com els tancaments sintètics i de tapa de rosca, mostren unes taxes de permeabilitat o extramadament escasses o excessives que promouen les olors reductores o el deteriorament oxidatiu respectivament. D’altra banda, el vi tapat amb suro natural exhibeix un grau moderat d’exposició d’oxigen i permet l’expressió d’atributs d’aromes òptims.