Cerca
Tanca aquest quadre de cerca.

La gestió sostenible de la sureda com a eina de prevenció d’incendis forestals

La gran proliferació d’incendis forestals que s’està produint aquest estiu tant a Catalunya com a tot el país posen en evidència, un cop més, que la millor eina que tenim per extingir els focs és la prevenció; és a dir, la gestió forestal.

En el cas de les suredes, a Catalunya en trobem a l’Empordà, les Gavarres, Montseny-Guilleries i Montnegre-Corredor, unes zones que durant aquest mes de juliol s’han trobat en risc moderat, alt o molt alt d’incendis segons indica Protecció Civil de la Generalitat i que per tant cal protegir.

En aquest sentit, la gestió silvícola és essencial no només per mantenir el seu potencial productiu, sinó també per disminuir la massa vegetal del bosc i, per tant, treure combustible en cas d’incendi. Una sureda posada en producció requereix un manteniment per optimitzar la seva productivitat:

-Fer una estassada de matolls un any abans de la pela.

-Realitzar una tallada selectiva entre un i dos anys després de la pela.

-Procedir a ratllar el suro (procés que facilita la seva extracció) entre tres i quatre anys després de la pela.

-Fer una estassada opcional set anys després de la pela i una estassada de matolls tretze anys després de la pela, quan quedi només un any per fer una nova extracció de suro.

Aquest seguit de tasques són un exemple de com la pela del suro, així com la resta d’activitats de dinamització econòmica que es porten a terme a les suredes, contribueixen a l’extinció d’incendis, doncs l’absència del combustible que representa el sotabosc dificulta la propagació de les flames i el manteniment de camins facilita el pas dels Bombers i dels mitjans d’extinció quan hi ha un foc.

El suro, resistent i resilient

L’alzina surera és en sí mateixa un aliat de valor per aturar els incendis, ja que el suro és un tallafocs natural perquè és un material amb molt baixa conductivitat que actua com a aïllant tèrmic. Segons afirmava la doctora Patrícia Jové, responsable d’R+D+i de la Fundació Institut Català del Suro en aquest article: “l’alzina surera es considera una espècie altament resistent al foc a causa de les propietats aïllants de la seva escorça i està demostrat que els efectes d’un incendi observen com a màxim a les capes més externes d’1-2 mm. Després de l’incendi, es manté la capacitat de rebrot de la tija i la copa”.

Les suredes gestionades concentren el combustible a les capçades, tenen un sotabosc bastant escàs i una estructura forestal amb discontinuïtat vertical, cosa que dificulta el pas dels incendis a les capçades i redueixen la seva propagació i intensitat.

La resiliència d’una sureda ben gestionada també és significativa. De fet, en cas d’incendi, s’estima que el percentatge de supervivència d’una alzina surera que ha viscut un incendi és del 70%  (“Regeneración en alcornocales incendiados”, projecte SUBERVIN).

A finals del 2021, el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat establia entre els seus objectius crear paisatges més resistents al foc com a mesura contra incendis.  Amb les seves propietats aïllants i la seva alta taxa de supervivència l’alzina surera és doncs una gran aliada contra els incendis. La seva gestió, integrada en un paisatge agroforestal de mosaic juntament amb vinyes i cultius, pot ser la clau de volta perquè no creixi el volum i la magnitud dels incendis a casa nostra .

 

caCatalan