Un estudi molt recent publicat per la revista científica Food Chemistry titulat “Identification of microplastics in white wines capped with polyethylene stoppers using micro-Raman spectroscopy” identifica microplàstics en ampolles de vi blanc tapades amb taps sintètics.

Els microplàstics

La producció global de plàstic ha arribat als 348 milions de tones. La gestió i l’eliminació indeguda dels residus de plàstic, així com la fragmentació durant el seu ús, han provocat una contaminació generalitzada amb partícules de plàstic inferiors als 5 mil·límetres coneguts com a microplàstics. Aquests microplàstics contaminen tots els oceans, des de l’Àrtic fins a l’Antàrtida, així com els sediments de platja, sòls i fins i tot l’atmosfera. Es desconeix encara els efectes que poden tenir en la ingesta humana, però estudis anteriors (Senathirajah, K., 2019) han demostrat la presència de microplàstics en productes com l’aigua mineral o les cerveses.

Per tal de minimitzar el seu ús, cada cop hi ha més països que emprenen polítiques per reduir-ne la producció i frenar-ne la contaminació.

Microplàstics, també al vi

Per portar a terme l’estudi “Identification of microplastics in white wines capped with polyethylene stoppers using micro-Raman spectroscopy” es va valorar la presència de microplàstics en 26 ampolles de vi blanc tapades amb taps de polietilè amb l’objectiu de desenvolupar un mètode d’identificació de matrius complexes de begudes.

Gràcies a l’ús de filtres amb espectroscòpia micro-Raman es va poder identificar partícules de plàstic en tots els vins excepte en dos. Els microplàstics en qüestió tenien una dimensió mitjana d’entre 122 i 26 micròmetres.

Els autors afirmen que els microplàstics identificats no es poden atribuir a un origen específic i aclareixen que no es poden extreure conclusions sobre la presència d’altes o baixes concentracions de microplàstics en vins blancs tapats amb diferent tipus de taps en aquest comentari.

El tap de suro

Des de la Fundació ICSuro sempre recomanarem un tap de suro ja que prové d’un material natural, orgànic, no contaminant i que no genera residus, ja que des que s’extreu del bosc fins que arriba a la indústria s’aprofiten tots els subproductes que se’n generen. A més, el suro és reciclable i reutilitzable, amb la qual cosa afavoreix sistemes de producció i consum més eficients i esdevé paradigma de la bioeconomia circular i un producte 100% sostenible.