La Unió Europea s’ha fixat l’objectiu de ser climàticament neutra pel 2050. Això vol dir que les emissions netes de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) hauran de ser nul·les. Aquest objectiu és un dels pilars principals del Green Deal europeu i es troba en la línia del compromís europeu d’adhesió a l’Acord de París de 2015 promogut per les Nacions Unides.

Què significa la descarbonització de l’economia?

L’emergència climàtica en la que estem immersos es deu, en gran part, a l’escalfament global de la Terra que, alhora, ha estat atribuït principalment a les emissions antopogèniques de GEH. La descarbonització es refereix al procés de reducció de l’emissió de GEH a l’atmosfera juntament amb la combinació de tecnologies per segrestar aquests GEH de l’atmosfera per aconseguir un balanç de zero emissions. Arribar a aquest objectiu té unes implicacions enormes com us podeu imaginar i van molt més enllà de canvis tecnològics, ja que comporten un canvi substancial en la indústria, el comerç, l’energia, en les finances, en la societat,… implica un canvi de paradigma i de model econòmic.

Quins són els sectors que generen més Gasos d’Efecte Hivernacle?

Es fa evident que el problema es troba principalment en l’ús de combustibles fòssils, ja sigui en la generació d’electricitat, calor o transport. Tot i així també es comprova que hi ha un gran nombre de processos que contribueixen a les emissions globals, això fa que no hi hagi una solució simple per abordar la descarbonització. Fins i tot si ens enfoquem en el sector energètic, que quasi significa tres quartes parts de les emissions, la solució no és fàcil. Si s’arribés a descarbonitzar completament el subministrament d’electricitat, encara caldria electrificar tots els sistemes de generació de calor i transport.

En definitiva, per arribar a la neutralitat d’emissions es necessiten innovacions a través de molts sectors; una única solució no ens farà arribar a la descarbonització.

La promoció de sectors regeneratius i carboni-neutres

La innovació en tecnologies baixes en carboni per assegurar productes més sostenibles és essencial. La gran majoria de sectors estan treballant en aquesta línia per arribar a la descarbonització global de l’economia.

En la figura següent es representa la proporció del mercat global en tecnologies sostenibles i la seva comparació entre 2016 i 2025 (bilions € i %). Font: GreenTech made in Germany 2018 (p.52).

En la il·lustració es pot comprovar una tendència en l’increment de la inversió i activitat en la cerca de materials sostenibles, la mobilitat, la gestió de residus i el reciclatge.

La manera més eficient de permetre la descarbonització és crear les condicions perquè els sectors neutres en GEH es puguin desenvolupar i expandir, així com promoure els incentius i el creixement de sectors regeneratius (que creen valor social i ambiental) com és el sector surer. Des de la perspectiva regional, és imprescindible atendre l’avantatge comparativa que té la innovació del sector surer a la península ibèrica per posar el focus en polítiques estructurals coordinades a nivell europeu. Dit d’una altra manera, Catalunya no s’ha de posar a innovar en en certes tecnologies baixes en carboni (per exemple bateries) quan hi ha altres països amb molt més vagatge i coneixement.

La petjada de carboni del sector surer català

Diversos estudis (aquí, aquí, aquí, aquí o aquí) han corroborat que la l’emissió de GEH del sector surer català és menor que la seva retenció (fixació). És per això que es considera el sector surer català com un sector regeneratiu perquè la seva activitat afavoreix la descarbonització de l’economia. El sector surer proveeix d’un material renovable i que fixa 14,6 tones de CO2 per tona de suro convertida en tap de suro o altra aplicació.

El valor que aporta el sector en la descarbonització fins i tot es troba comptabilitzat econòmicament juntament amb altres serveis ambientals en l’estudi de càlcul dels serveis ambientals de la sureda a Catalunya promogut per la Fundació Institut Català del Suro (2013).

I com podem promoure l’ús de suro?

Com a consumidor/a la forma de recolzar el dinamisme del sector surer és adquirint productes de suro: ampolles tapades amb taps de suro, utilitzant panells de suro o suro projectat en l’aïllament de l’habitatge i en el parquet, productes cosmètics amb extractes de suro, …

Com a ciutadà és important ser conscient de la necessitat de la gestió sostenible del bosc de sureda. Cuidar el bosc no significa abandonar-lo a la seva sort, sinó gestionar-lo de forma sostenible i responsable. Convé considerar les reflexions de Martí Boada en aquest sentit (per exemple aquí).

Albert Hereu, Director de la Fundació Institut Català del Suro